
Andròmines associació social
Treballant per a la inserció sociolaboral des del 1993
"Andròmines és un crit contra l'exclusió social"
Sebastià Heredia: "Andròmines és un crit contra l'exclusió social" L'economista Arcadi Oliveres reflexiona sobre les grans diferències que existeixen a la societat actual Una performance de Dèria Teatre sobre la filosofia d'Andròmines –recuperar deixalles per recuperar persones– va obrir el primer dels actes que organitzarà l'entitat a Montcada al llarg d'aquest any per commemorar el seu quinzè aniversari. L'acte, fet ahir la tarda al Kursaal, va comptar amb l'assistència d'un centenar de persones i una representació municipal encapçalada per la regidora de Participació Ciutadana, Teresa Gallego (PSC), qui va destacar en la seva intervenció que entitats com Andròmines "són del tot necessàries per donar resposta a les situacions d'exclusió social". L'economista i president de l'ong Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, va fer una conferència sobre les situacions de pobresa al món, a Espanya i a Catalunya i va elogiar la feina d'acollida que fa Andròmines "de les víctimes d'un sistema pervers on cada vegada hi ha més diferències socials", peró també va fer una crida a la necessitat d'organitzar-se col•lectivament "per denunciar i lluitar contra tota forma de pobresa". L'acte el va cloure el president i confundador d'Andròmines, Sebastià Heredia, qui va recordar els inicis de l'entitat i va agrair la col•laboració i l'esforç de persones i institucions, com l'Ajuntament, Càritas Parroquial i Acció Solidària contra l'Atur, "sense les quals no hauríem pogut fer tot aquest camí". Heredia va apostar per continuar fent camí, responent els nous reptes de futur i mantenint l'esperit originari d'Andròmines que "és un crit contra l'exclusió". Andròmines gestiona actualment la Deixalleria municipal i té dues botigues, una a la Carretera Vella de Montcada i una altra al carrer Llenguadoc de Barcelona, on també té l’oficina central. Al costat de la Deixalleria Municipal, al polígon de la Ferreria, hi té la nau de classificació i reciclatge del material que recull, majoritàriament roba i voluminosos. En els últims dos anys Andròmines s’ha especialitzat en recollir i reparar ordinadors per crear xarxes informàtiques de baix cost "perquè tothom pugui accedir a les noves tecnologies i trencar així la bretxa digital", va explicar Marisa Gliosca, directora tècnica de l’entitat. Andròmines també ha posat en marxa tallers de reciclatge i cursos d’informàtica a diferents centres penitenciaris de Catalunya, en una nova línia de treball que seguirà potenciant. Actualment l’entitat compta amb una plantilla de 30 persones contractades, entre personal i usuaris. La veu. L.Grau A continuació podeu consultar les paraules de Sebastià Heredia a l'acte.
Quinzè aniversari Andròmines
Benvolguts amics, estem celebrant el quinzè aniversari d’ANDRÒMINES!.... i potser algú ens podria dir: “Voleu dir que per quinze anys n’hi ha per tant d’enrenou...? Home parlem-ne!
Tot depèn, com sempre en les nostres valoracions, del “punt de vista”. Si et mires els “quinze anys” com “d’esquitllada!, com un simple número de full de calendari, potser sí que ens caben en un grapat i no arriben a omplir una bossa d’escombreries.... Però si tels mires “des de dintre”, dia a dia, moment a moment, viscuts plens d’il·lusions, de projectes, de tanteixos i problemes sense fi, aleshores “quinze anys” es fan llargs, llarguíssims...!
Us ho explicaré amb una comparació, una mena de “petita paràbola”.
Imagineu-vos que ANDRÒMINES és un “petit cor” que, amb molts altres “petits cors”, ha acceptat la feina i el repte –perquè ho és!- d’enviar sang a les venes d’un ser gran i meravellós que és la “Nostra Mare Terra”...
Cada batec és un impuls de sang, de saba vital. Petita aportació, però necessària per mantenir i fer créixer la vida. I sabeu quants batecs ha fet el “petit cor d’ ANDRÒMINES” en aquests quinze anys...? Meravelleu-vos..!
Si fa o no fa, a 1 batec per segon, com a promig, surten: 60 per minut, 1.440 per hora, 34.560 per dia, 1.036.800 per mes, 12.614.400 per any i ... finalment:
189.216.000 batecs en 15 anys!!!
Què us sembla? Quinze anys són “pocs” o són “molts”...? I nosaltres volem continuar bategant! I voldria dir-ho amb tota la meva força i convicció –i ho faig emprant paraules del gran poeta Espriu-, perquè malgrat tot, nosaltres encara “estimem el dolor” i esperança “la nostra pobre, bruta, trista, dissortada”, però meravellosa “Mare Terra”!
Ja us he dit abans que cada batec té un ressò especial. Avui, aquí i en aquest moment arribem la batec 189.216.001! I aquest sí que és un batec amb un ressò especial. Escolteu, escolteu...! És el batec de “l’ACCIÓ DE GRÀCIES!”. GRÀCIES, amb lletres ben grosses, que omplin totes les parets de la sala, tot Montcada i els seus entorns...
GRÀCIES, amics, que amb la vostra presència ens aporteu una gran transfusió de sang, tant necessària per continuar bategant.
GRÀCIES a tots, presents o absents, que heu format part d’aquest nostre gran repte o ens heu recolzat de mil maneres. No voldria deixar-me a ningú en el nostre agraïment. Deixem-ho aquí, perquè potser ens faltaria tarda. Però, si mes no, permeteu-me fer referència explícita a quatre, diguem-ne “col·lectius”:
- GRÀCIES a Càritas Interparroquial i als Serveis Socials de Montcada que, ajudats per “Can Revifa” de Terrassa, amb visió esperançada varen tenir l’encert de posar els sòlids fonaments d’ANDRÒMINES i el goig d’escoltar el seu primer batec i amb il·lusió i coratge varen afrontar tots els esculls i interrogants d’aquesta aventura.
- GRÀCIES al nostre Ajuntament de Montcada, per l’ajut que ens heu ofert, perquè vareu obrir nous horitzons i possibilitats per el nostre bategar, especialment al oferir-nos la gestió de la Deixalleria i la Nova Nau.
- GRÀCIES a ACCIÓ SOLIDÀRIA CONTRA L’ATUR, que des de bon començament i fins ara ha fet seu el nostre projecte, formant part d’ANDRÒMINES, aconsellant-nos un munt de vegades i fent-nos arribar oportuna i generosament un bon impuls –ditxosos “dinerets”!- en moments que quasi se’ns aturava el cor
- Y GRACIAS a vosotros, trabajadores de ANDRÒMINES, compañeros de viaje en esta aventura. Sufridos y esperanzados, gente de aguante.... GRACIAS!!! Vosotros, vosotros sois ANDRÒMINES, vosotros sois el “pequeño corazón” que ha de continuar latiendo para inyectar nueva savia en las venas de nuestra “sufriente y maravillosa Madre Tierra”!
Y permitidme que me alargue un poquitín más –he de aprovechar la ocasión, ¿no?-, leyéndoos unas palabras que escribí hace poco, cuando, una vez más, me preguntaron: “¿Que es para ti ANDRÒMINES?” y pensando especialmente en vosotros:
En ANDRÒMINES, SIRVIENDONOS COMO INSTRUMENTO DE TRABAJO LA RECUPERACIÓN DE RESIDUOS, LUCHAMOS Y TRABAJAMOS POR LA RECUPERAICÓN DE LAS PERSONAS.
ANDRÒMINES SOMOS UN GRITO CONTRA LA EXCLUSIÓN, SOMOS UNA DENUNCIA PERMANENTE CONTRA UNA SOCIEDAD QUE EXCLUYE. SOMOS UNA ACCIÓN/RESPUESTA, PEQUEÑA PERO POSIBLE, DE ACOGIDA.
Y ahora sí que acabo. Amics, us ben asseguro que la nostra gratitud no vol dir afluixar gens ni mica en el nostre compromís… i el vostre! AJUDEU-NOS A AJUDAR!!!
Altre vegada: amics MOLTES VEGADES!!!
Sebastián Heredia
5 de febrer de 2009.